La Sauva Negra

És un bosc espès -d‘aquí el seu nom- que forma tot un massís amb molta personalitat.

Un dels espais d’interès és la Font de Sauva Negra, d’aigües sulfuroses, a l’extrem oriental d’aquest bosc, al límit de les terres osonenques.

Rondalla popular

Els dimonis de Sauva Negra

En una casa de pagès de Balenyà va haver-hi, en temps antics, un amo que tenia molt mal geni i que portava molt mala vida. Era força estrambòtic i no tenia respecte a Déu ni als Sants. Quan bevia a l’hostal, després de fer el trago, llençava orgullosament el porró.

Diu que amb altres companys que eren endiastrats com ell, anaven a Sauva Negra: allà ningú no sabia què hi feien, però es veu que s’hi trobaven molt bé.

Quant venia un temporal, l’anaven a recebre a cavall      -car ells criaven els millors cavalls de la Plana de Vic- corrent com uns esperitats, i tornaven a casa sense mullar-se i sense haver-se deixat atrapar pel temporal.

Heus aquí que l’home va morir-se, i el van portar a enterrar al cementiri de Balenyà. Quan l’enterraven, va sentir-se un gran soroll de cadenes i de cordes, i tothom va esfereir-se.

Però la terra sagrada no el volia i, amb caixa i tot, va tornar a sortir a fora aquella mateixa nit. En veure-ho, l’endemà el van tornar a enterrar. Al dia següent, la caixa amb el mort tornaven a ésser sobre la terra del cementiri.

Després d’algunes vegades de passar això, i d’acord amb el senyor rector, el van posar sobre una mula cega, lligant-lo ben bé amb unes cordes , i van deixar la mula que anés allà on volgués. Pensaven que allà on la bèstia s’aturaria seria el lloc que el  mort escolliria per ésser enterrat.

Es clar: alguns interessats van seguir la mula d’un tros lluny. Ella va tirar cap a la Costa, per Riu Cerdà, i va fer cap a l’espessor de Sauva Negra.

En un lloc molt feréstec del bosc va aturar-se. Els que d’un tros lluny la seguien van poder veure com les cordes es desfeien totes soles i com la caixa va caure de la mula, que tot seguit va emprendre el camí de retorn.

Llavors va sortir en aquell clap de Sauva Negra un gran pilot de flemes, mentre se sentien els esgarips dels dimonis que rebien el seu i se l'emportava sense deixar-ne rastre sobre la terra.

Estret d’Aspectes documentals del Folklore, de Miquel Bosch o Jover.