Refugi Moianès 2
La primavera de 1938, l’Ajuntament de Tona va fer una crida per treballar en el futur del camp d’aviació de Tona.
Es fa saber: Que demà, a les vuit del matí, tots els homes, no compresos en les lleves mobilitzades, dels 18 als 50, deuran presentar-se amb pics, pales o aixades, als Plans de can Moianès de Balenyà, per efectuar treballs d’explanació. També deuran portar-si els carros-volquet, arades i altres eines utilitzables, com i també els animals de peu rodó o forcat, que hi hagin en aquest terme municipal. Tona, 15 d’abril de 1938. Signat, l’Alcalde, Joan Vilaseca.
Hi hagué una segona crida, el 4 de maig de 1938, i una altra, el 6 de gener de 1939.
Veïns de Tona i Balenyà recorden que en Pere Baulenas (de can Tarlina de Centelles) tenia un tractor de la marca “Land” que aplanava els camps de conreu per al futur camp d’aviació. Era un dels pocs tractors que hi havia en tota la comarca.
Segons els informes de la Jefatura Fuerzas Aéreas, l’aèrodrom de Tona/Balenyà era de forma irregular, compost de dues pistes, una de les quals en la mateixa direcció dels vents dominants del sud-est i d’unes dimensions de 1.100 metres per 250 metres d’amplada. I l’altra formava un fals escaire, de 570 per 300 metres.
Al camp d’aviació de Balenyà hi ha un total de nou refugis: un d’antiaeri, que es troba just al davant de la casa de Can Moianès, i vuit més d’elementals, que es distribueixen al llarg de tot el camp, tancant-lo pel nord i sud, i per llevant i ponent.
El refugi antiaeri de Can Moianès és el de dimensions més grans i de característiques totalment diferents. Es tracta d’un passadís subterrani en forma de doble 4, d’uns 33 metres de llargada i 6 metres de profunditat, construït totalment de formigó. S’hi podien encabir unes 120 persones, i la seva funció era donar protecció als soldats i als comandaments que es trobaven a la casa. D’aquí les seves dimensions.
En canvi, els 8 refugis elementals són de dimensions molt reduïdes, just per servir de protecció als operaris que estiguessin al llarg del camp d’aviació en cas d’atac. D’aquests 8 refugis elementals, n’hi ha dos que són accessibles (els dos que veurem tot seguit continueu la visita), quatre més són visibles des de fora, però no s’ha completat el procés de restauració i no estan en condicions de ser visitats, i dos no s’han pogut trobar ja que la terra els ha tapat completament.
El refugi que tenim al nostre davant és el de Moianès 2. Aquest és un dels refugis elementals que està en fase de recuperació.
A una distància similar de Can Moianès, però al sud, hi havia Moianès 1, que és un dels refugis que s’ha perdut totalment. Moianès 1 marcava el límit al sud del camp d’aviació, junt amb un altre refugi que es troba més o menys a la mateixa latitud, però més cap a ponent.
Mirant en perpendicular al camí ral, direcció a ponent, veureu la casa de Can Tomàs, on es troba un altre dels refugis elementals d’aquest camp d’aviació. No obstant això, aquest està parcialment ensorrat, i no es possible visitar-lo. I una mica més cap a ponent s’hi troben 2 refugis més, el de la Granja 3 i el Granja 2, que conformen els tres refugis a l’entorn a la granja que podeu veure una mica més al sud de Can Tomàs.
El Granja 3 es pot veure des del camí, i el Granja 2 tampoc s’ha aconseguit localitzar, mentre que el Granja 1 és visible, però no es pot visitar, ja que les parets interiors s’han fet malbé.
Els que sí que podrem visitar són els dos que venen a continuació si seguim en direcció nord. Els refugis de Trabau 1 i Trabau 2.
