| Miquel Bosch i Jover
Miquel Bosch i Jover va néixer a Calders el 18 de juliol del 1900. El seu pare, metge, va morir al cap de tres anys. Deixava esposa, una filla de cinc anys i en Miquel. Aquest fet va obligar la família a instal·lar-se a Artés, on va passar tota la seva joventut.
Pot ser una paradoxa, però en Miquel Bosch Jover no va anar a escola. La seva mare li va ensenyar les lletres i, segurament, li va trametre l’afany de saber, la necessitat vital d’entaforar-se contínuament en el món de la cultura.
Una passió: els idiomes. Parlava bona part de les llengües modernes –anglès, francès, alemanys, italià...- les clàssiques llatí i grec, i traduïa, amb una facilitat que gairebé es podria qualificar d’extraordinària, txec, rus, finlandès, hongarès o polonès.
Va estudiar per Mestre, com a alumne lliure, a la Normal de Lleida. L’any 1927, es va incorporar al Magisteri exercint com a titular de l’escola Nacional de Torà de Tost, a Lleida, petita ruralia de catorze cases de pagès, més o menys agrupades, on va passar cinc anys.
L’any 1932 va assolir la plaça de titular de Balenyà. Aquí va morir-hi, exercint encara el seu mestratge de nois, el 17 de novembre de 1960.
L’obra poètica i literària que ens ha deixat és com el sobreeiximent de tot allò que, al llarg de la seva vida, havia estat capaç d’assolir, ben assimilat, llegint, estudiant, pensant... vivint! Una forma concreta de donar pas a aquesta allau de vida interior era, precisament, la seva afecció a participar en Jocs Florals, concursos literaris o qualsevol altra manifestació poètica i literària. Perquè era, en aquest aspecte, extrovertit. No es pot dir que en Miquel Bosch i Jover practiqués l’exercici de fer poesia o prosa per a la intimitat. Encara que llegint el recull de la seva obra, hom pot endevinar perfectament quina era aquesta intimitat, quin era el seu món, quina era la força vital que l’empenyia amunt...
Jorn d’encís i hores de prova;
Minyonet no sap què fer:
una ploma tota nova,
la llibreta... i el tinter.
Oh, manetes primiceres:
Si agafeu traça cabdal,
Seguiu sempre les dreceres
Que el saber fan immortal.
Podreu trobar una bona mostra de l’obra de Miquel Bosch i Jover al llibre “Poeta d’ahir; d’avui i de sempre”, fet a cura del mossèn Ramon Vidal Pietx. |
