Marxa dels vigatansBalenyà, participarà a la XI Marxa dels VigatansText elaborat per Josep Tió.
Enguany, el nostre municipi de Balenyà estarà representat a l’XI Marxa dels Vigatans, prevista per al proper 10 de setembre. La Marxa dels Vigatans, és organitzada per Omniun Cultural d’Osona i compta amb la col•laboració dels diferents Ajuntaments de la comarca. Balenyà participarà amb el nom de Columna de Balenyà 16 d’abril de 1809
La Marxa dels Vigatans pretén que el record de la desfeta del 1714 esdevingui conscienciació sobre la necessitat -ben actual- de recuperar les llibertats nacionals el més aviat possible mitjançant l’expressió col•lectiva de l’autodeterminació, dret reconegut a la Carta Fundacional de l’ONU (1945)
Amb la participació a la Marxa dels Vigatans, Balenyà, com a un municipi més de la nostra comarca d’Osona, vol adherir-se en tots aquells actes i moviments reivindicatius que engloben el reconeixement dels nostres drets nacionals de Catalunya. A l’hora, també, vol fer un extensiu l’homenatge de record a totes aquelles persones del nostre municipi de Balenyà i del poble dels Hostalets, que entre els anys 1809-1812 van patir el setge de la guerra del francès (vegeu en l’apartat històric, on hi ha el llistat de les persones), amb violentes represàlies en les seves vides.
Els delictes que se’ls va imputar a aquestes persones? Simplement, van ser perseguides per defensar Catalunya. Balenyà, durant la guerra del francèsDurant la invasió napoleònica, més coneguda com la guerra del francès, la Plana de Vic fou ocupada entre els anys 1809 i 1812 per gairebé uns 16.000 homes que integraven les tropes franceses. Desprès d’haver ocupat Osona, marxaren a assetjar la ciutat de Girona. Balenyà, com a municipi d’Osona, no fou pas exempta de l’ocupació de l’exercit francès. La seva estada al nostre terme i al poble dels Hostalets durà uns dos mesos. Concretament, arribaren el dia 16 d’abril i en marxaren el dia 18 de juny de l’any 1809, i durant aquest període de temps l’atropellament de l’exercit francès com a tot al llarg del país fou molt brutal i cruel. Aquests fets van evocar en un conjunt de successos i vicissituds les quals exposem a continuació:
Mitjançant uns documents sacramentals, sabem que durant l’estada de l’exercit francès a Balenyà, i al poble dels Hostalets, durant els mesos d’abril maig i juny de l’ any 1809, les tropes franceses varen saquejar i cremar l’església parroquial de Sant Fruitós. Així, aquesta va quedar tant malmesa que, durant dos anys, fins l’any 1813, les celebracions i els actes religiosos és tingueren de celebrar a la sagristia.
A més de cremar l’església, els soldats francesos van desfermar les seves hostilitats també contra la població civil, situació que va provocar l’èxode d’alguns veïns (total 47) entre del terme de Balenyà i del poble dels Hostalets, els quals induïts per a les brutals represàlies tingueren de marxar com a refugiats i exiliats, abandonant les seves respectives cases per tal de trobar un lloc més segur per refugiar-se de la persecució i la barbàrie del exercit francès.
Lamentablement, però, acabada la guerra, de les 47 persones que van haver de marxar refugiades, no totes tingueren la sort de poder tornar a casa amb vida. Alguns van morir al lloc on eren amagats, i per tant, no pogueren tornar mai més a Balenyà o als Hostalets. A continuació donem la relació de les persones que s’han trobat documentades les quals són les següents:
En Josep Verdaguer i Arquimbau fuster de la casa de can Barrabàs del poble dels Hostalets, és refugià a Castellterçol on mori el dia 8 de març de l’any 1810 a l’edat de seixanta dos anys; en Francesc Comellas d’ofici pagès i la seva filla Maria d’edat un mes, tots dos moriren a Bigas; l’Aleix Vilardell mori a Sant Martí d’Aiguafreda, i l’Eufèmia Castells i Codina mori a Sant Martí del Brull.
La Maria Vallvona mori a Sant Martí d’Aiguafreda; la Paula Santener mori a Tona; en Josep Malats de sis anys d’edat fill d’en Josep Malats ferrer del poble dels Hostalets mori a Sant Llorenç Savall; altra fill del dit Josep Malats l’Antoni Malats mori de tres anys d’edat també a Sant Llorenç Savall; la Teresa Pujalt mori a Fogars de Montclús; la Vicenta Camps mori a Castellterçol; la Rosa Font mori a Sant Llorenç Savall; la Llúcia Canet mori al Far; l’Esperança Arquimbau mori a Sant Andreu de Bancells ( Vilanova de Sau); en Segimon Arquimbau de tres anys d’edat mori també a Sant Andreu de Bancells; en Jaume Crivillers de setze mesos d’edat mori a Samalus; la Margarida Mas i Verdaguer mori a Santpedor; en Joan Font d’edat de menys d’un mes mori a Castellterçol; en Llorenç Baulenas jove mori a Castellterçol; la Rosa Codina mori a Castellterçol, l’Adjutori Vila mori a Riells; en Miquel Molist mori a Viladrau, i l’Apol•lònia Molist vídua del anterior Miquel Molist mori a Sant Sadurní d’ Osormort.
L’Antònia Solà d’edat dos anys mori a Sant Feliu de Codines; en Jaume Masgem jove (miquelet soldat) mori a Sant Julià Sassorba; en Joan Pujol d’edat deu mesos mori a Múnter; la Teresa Vicenç mori a Sant Martí d’Aiguafreda; la Teresa Valls i Rodés mori a Santa Maria d’ Oló; la Magdalena Vila mori a Granera; en Josep Salvans mori a Oristà; en Sagimon Montbarbat mori a Moià; l’Antoni Terradellas d’edat tres anys mori a Sant Julià d’Úixols sufragània de Castellterçol; l’Andreu Pujol mori a Múnter; en Jaume Plans mori a Santa Maria d’Oló; la Teresa Molera mori a Cornet (municipi de Sallent, Bages); la Rosa Prims mori a Moià, i en Francesc Roqueta mori a Castellcir.
Fragment, relació dels veïns de Balenyà que moriren en terres foranes entre el dia 16 d’abril al dia 18 de juny de 1809.
(Llibre D/3 dels anys 1807-1851, pàgines 17, 18, 19, 20,21 i 22 de l’arxiu parroquial de Sant Fruitós de Balenyà, i dipositat a l’A.E.V.)
I el llistat continua: Mn. Fruitós Fontderola mori a la Castanya (El Brull), la Francesca Homs d’edat tres anys mori a Sant Pere de Bertí, en Vicenç Homs infant germà de l’anterior Francesca, mori a Sant Pere de Bertí, la Maria Font d’edat cinc anys mori a Castellterçol, en Josep Jordà d’edat deu mesos mori a Olost, la Manuela Vila mori a Santa Coloma de Centelles, en Francesc Prat jove mori a la Mora, en Marc Baulenas d’edat tres mesos mori a Sant Quirze de Safaja, i finalment la Maria Mas mori a Sant Pau de Montmany. Aquella nefasta guerra del francès, altra volta, i un cop més, Catalunya va culminar amb el segrest de les seves llibertats nacionals.
Nota: Si hi vols participar, inscriu-te a: 
